Les Rutes Hidràuliques de Porreres consisteixen en quatre rutes de forma circular que es recorren per camins públics del municipi i que proposen la visita a diferents bens de naturalesa hidràulica com són els pous públics. Aquests pous, elements imprescindibles, necessaris a la vida diària de la pagesia i la ramaderia dels passats segles, formen una xarxa pública estratègicament repartida per tota la ruralia del municipi.
Des de fa un temps, la seva utilitat com a punts de recollida d'aigua és pràcticament nul·la, però realitzen la funció bàsica de recordar-nos el passat. A la dècada dels 90 ja es va realitzar una important restauració d'aquests elements patrimonials, gràcies a la iniciativa de l'aleshores regidor de Cultura, Rafel Picornell.
Segons un estudi realitzat pels historiadors Maria Barceló i Bartomeu Servera (Els pous públics de Porreres: un patrimoni a conservar), la falta de torrents a Porreres provocà que proliferàs la construcció de pous generalment ubicats a foravila, encara que molts d'aquests han acabat formant part del centre urbà a mesura que aquest ha anat creixent.
El més antic dels pous de Porreres és el pou Nou, construït el 1380 i que ha estat el darrer a ser restaurat. De la mateixa època és el pou d'Amunt (1405), que quedà incorporat a l'edifici de l'escorxador.
Un dels pous més emblemàtics és el des Pagos, ubicat a la carretera de Vilafranca, davant la possessió del mateix nom. A la carretera de Campos, al camí de Son Pau, hi trobam el pou que rep aquest mateix nom. Del pou Celat, al camí de Son Mesquida, ja se'n tenen notícies l'any 1576; la part superior del coll té un tancament en forma de cel·la i dues piques preses a la capella. També a un ramal de la carretera de Felanitx hi trobam el pou de Betlem, que també es tanca a la part superior.
El recorregut, ja sigui a peu o en bicicleta, ens permetrà, a més de conèixer cada un dels pous, gaudir del recorregut en un entorn preferentment agrari, fent camí a través d'un paisatge que lluita per mantenir el seu valor rural i ecològic.