Escut Porreres

Ajuntament de Porreres

Inici >> Municipi >> Església Parroquial de Nostra Senyora de Consolació

Església Parroquial de Nostra Senyora de Consolació

L’església Parroquial de Porreres ha estat considerada la catedral de la part forana de Mallorca per les seves dimensions i per la seva riquesa artística. La construcció es va començar el 1666 pel mestre d’obres Oliver i es va acabar la nau el 1714. L’actual església és la tercera que es construí a Porreres en quatre-cents anys, cada una d’elles més gran que l’anterior. El frontispici consta de quatre cossos separats per motllures; el portal major és adintellat i el remata una imatge de la Mare de Déu de la Consolació en alt relleu. A la part superior de la façana hi ha una gran claraboia i en el cantó de la dreta un rellotge de sol del 1798.

El campanar és una torre quadrada situada a la part dreta del temple; té set cossos marcats per motllures i és coronat per una balustrada i cúspide piramidal. La nau, de set capelles per banda, és coberta per volta de mitg punt. El presbiteri és cobert per una copinya.

El retaule és obra de Josep Sastre, del 1762; el primer cos està format per sis columnes corínties que enmarquen un gran sagrari expositor, al centre, i als costats, les imatges dels dos patrons de Porreres: Sant Joan Babtista i Sant Joan Evangelista.

La talla policromada de Nostra Senyora de la Consolació, patrona i titular de la parròquia, ocupa el centre del segón cos; les estàtues laterals corresponen a Sant Esteve i a Sant Francesc. Una tela de Sant Pere apareix a la part superior i l’escut de la vila remata el conjunt.

La capella del Roser és com una petita església dins de la gran; té dues capelles per banda i el presbiteri al fons. La cobreix un cimbori rectangular decorat amb pintures sobre els misteris del Rosari. El retaule també és de Josep Sastre, la imatge que el presideix correspon a la Mare de Déu del Roser. Altres capelles del temple són: la dedicada a Sant Josep, amb una imatge del Sant, del s.XIX, i una de la Mare de Déu Morta; la capella de Sant Sebastià, la imatge del qual és de Gaspar Homs (1564); la del misteri de Betlem. Les capelles de Sant Roc, de Sant Antoni i de Sant Crist tenen plafons de rajoles que il.lustren escenes relacionades amb la seva vida.

L’ Orgue està situat sobre el portal lateral, és obra del mestre Lluís Navarro, de mitjan segle XVIII. Ha estat restaurat en diverses ocasions, la darrera l’any 1982. En el cor es conserva un cadirat escultural amb motius heràldics i bíblics. Són una vintena de cadires procedents del convent de Sant Francesc de Palma. L’autor és Macià Bonafè i daten del 1447. La parròquia té una joia molt valuosa, una creu processional d’argent. Aquesta creu està considerada la peça d’orfebreria gòtica millor treballada de les que hi ha a Mallorca; es deu a l’orfebre Antoni Oliva (1400). Adossat a la part dreta de la façana hi ha un monument dedicat al bisbe Campins, que fou rector de Porreres del 1887 al 1893.