Ajuntament de Porreres

PORRERES, Guia Informativa

Extensió: 8.600Ha. Situació: Limita amb Llucmajor, Montuïri, Sant Joan, Vilafranca, Felanitx i Campos.

1. HISTÒRIA

L’època prehistòrica deixà alguns vestigis a Porreres d’entre els que són mostra els talaiots de Baulenes, Es Pagos i, sobretot, el conjunt del poblat del Pou Salat. La dominació romana s’ha pògut verificar per algunes làpides de sepultures descobertes el segle passat. Porreres era un nucli inclòs en el districte de Manaqur de l’època àrab en el que tambè s’hi comptava Manacor, Felanitx i part dels termes actuals de Campos i de Santanyí. Alguns pous públics que encara es conserven són el testimoni de l’estada del poble musulmà a Porreres.

El repartiment de Mallorca otorgà les terres porrerenques al rei en Jaume I qui després les donà al comte Nuno Sanç. Amb la mort del comte (1242), les propietats de Porreres que encara li pertanyien tornaren a passar a mans del rei. En Jaume II la declarà vila l’any 1300. El nom de Porreres prové d’un dels cavallers conqueridors, Guillem de Porrera, d’una localitat del Priorat (Tarragona).

Monti-Sion va ser seu d’un col.legi de gramàtica llatina que depenia dels jurats de la vila durant l’època del Renaixament. Aquest col.legi preparava els futurs alumnes de l’Estudi General o Universitat i el seu període de màxima esplendor fou durant el s.XVII.

El fet més destacable del segle passat és la participació de Porreres, juntament amb Andratx i Santanyí, en una petita revolució anomenada “la Gloriosa” succeïda després de la caiguda d’Isabel II, el 1868. Els revolucionaris prengueren foc a la casa de la vila i destruïren la majoria dels documents que s’hi guardaven. D’aquesta manera s’acabà amb quasi 600 anys de la història documental de Porreres.

[Tornar index]

2. DESCRIPCIÓ DEL MUNICIPI

Que l’agricultura ha estat la principal riquesa del poble durant segles, ho demostren els trenta-sis molins de vent que encara es conserven i el bon nombre de possessions com són Sa Torre, Son Lluís, Es Pagos, Es Monjos, Son Porquer o Sa Bastida. La qualitat de la terra és apta per als cereals, l’ametller i la vinya. En algunes èpoques s’ha cultivat també el safrà i la producció d’albercoc ha estat durant dècades l’activitat per la qual Porreres s’ha distingit notablement. El marès i la pedra, matèries bàsiques dels diversos monuments religiosos que s’alcen per tot Porreres, també són símbols identificadors del poble i han servit d’alternativa a l’estancament actual del sector agrari.

El marès i la pedra, matèries bàsiques dels diversos monuments religiosos que s’alcen per tot Porreres, també són símbols identificadors del poble i han servit d’alternativa a l’estancament actual del sector agrari.

Monti-Sion és el puig de visita obligada perquè és un mirador esplèndid sobre la comarca i el Migjorn de Mallorca. És l’escenari escollit per festes i tradicions, lloc sagrat i seu del saber on segles enrere aprengueren llatí els futurs universitaris de la Mallorca rural.
Sobre els Porrerencs i el seu caràcter pesa encara la fama d’emprenedors i decidits, ben resolts a aconseguir el que es proposin, qualitats que els va fer protagonitzar una revolta el segle passat i que els permeté adobar en un sol dia el camí de Monti-Sion. Aquesta capacitat de lluita i de voluntarisme també s’ha reflectit en la cultura i les arts.

3. ESGLÈSIA PARROQUIAL DE NOSTRA SENYORA DE LA CONSOLACIÓ

L’església Parroquial de Porreres ha estat considerada la catedral de la part forana de Mallorca per les seves dimensions i per la seva riquesa artística. La construcció es va començar el 1666 pel mestre d’obres Oliver i es va acabar la nau el 1714. L’actual església és la tercera que es construí a Porreres en quatre-cents anys, cada una d’elles més gran que l’anterior. El frontispici consta de quatre cossos separats per motllures; el portal major és adintellat i el remata una imatge de la Mare de Déu de la Consolació en alt relleu. A la part superior de la façana hi ha una gran claraboia i en el cantó de la dreta un rellotge de sol del 1798. El campanar és una torre quadrada situada a la part dreta del temple; té set cossos marcats per motllures i és coronat per una balustrada i cúspide piramidal. La nau, de set capelles per banda, és coberta per volta de mitg punt.El presbiteri és cobert per una copinya.

El retaule és obra de Josep Sastre, del 1762; el primer cos està format per sis columnes corínties que enmarquen un gran sagrari expositor, al centre, i als costats, les imatges dels dos patrons de Porreres:Sant Joan Babtista i Sant Joan Evangelista. La talla policromada de Nostra Senyora de la Consolació, patrona i titular de la parròquia, ocupa el centre del segón cos; les estàtues laterals corresponen a Sant Esteve i a Sant Francesc. Una tela de Sant Pere apareix a la part superior i l’escut de la vila remata el conjunt.

La capella del Roser és com una petita església dins de la gran; té dues capelles per banda i el presbiteri al fons. La cobreix un cimbori rectangular decorat amb pintures sobre els misteris del Rosari. El retaule també és de Josep Sastre, la imatge que el presideix correspon a la Mare de Déu del Roser. Altres capelles del temple són: la dedicada a Sant Josep, amb una imatge del Sant, del s.XIX, i una de la Mare de Déu Morta; la capella de Sant Sebastià, la imatge del qual és de Gaspar Homs (1564); la del misteri de Betlem. Les capelles de Sant Roc, de Sant Antoni i de Sant Crist tenen plafons de rajoles que il.lustren escenes relacionades amb la seva vida. L’ Orgue està situat sobre el portal lateral, és obra del mestre Lluís Navarro, de mitjan segle XVIII. Ha estat restaurat en diverses ocasions, la darrera l’any 1982. En el cor es conserva un cadirat escultural amb motius heràldics i bíblics. Són una vintena de cadires procedents del convent de Sant Francesc de Palma. L’autor és Macià Bonafè i daten del 1447. La parròquia té una joia molt valuosa, una creu processional d’argent. Aquesta creu està considerada la peça d’orfebreria gòtica millor treballada de les que hi ha a Mallorca; es deu a l’orfebre Antoni Oliva (1400). Adossat a la part dreta de la façana hi ha un monument dedicat al bisbe Campins, que fou rector de Porreres del 1887 al 1893.

4. ESGLÈSIA DE SANT FELIP NERI

L’any 1886 arribaren a Porreres els Pares de sant Felip Neri de Palma, que s’instal-laren en una casa del carrer d’en Cerdà amb la intenció de fundar una congregació al poble. Es començà a construir l’edifici actual, que es donà per acabat l’any 1911 després de diverses interrupcions. L’església es va fer segons plànols de Pere d’Alcàntara Penya i fou beneïda pel bisbe Campins. L’edifici és d’una sola nau amb volta de canó i té quatre capelles per banda. L’altar i el retaule principal són obra de l’escultor Gabriel Moragues. El presbiteri conté una imatge de la Inmaculada Concepció feta per Lluís Font l’any 1900 i un templet daurat de l’escultor Vadell. Aquesta església es troba al carrer Passaraix.

[Tornar index]

5. SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE MONTI-SION

La prova més evident de la predilecció que senten els porrerencs pel puig i pel santuari de Monti-Sion és que tot el poble col.laborà en l’adobament de la carretera que hi puja i que es realitzà en un sol dia, el 14 de gener de 1954. Les creus dels Set Goigs i els petits monuments del Viacrucis són una mostra encara més antiga de la devoció que s’ha professat pel santuari. S’accedeix al recinte per una ampla escalonada que puja al portal d’entrada, de volta de canó, que dóna pas al claustre, de planta pentagonal irregular; els arcs del claustre són de mig punt i al centre del pati hi ha una cisterna

La prova més evident de la predilecció que senten els porrerencs pel puig i pel santuari de Monti-Sion és que tot el poble col.laborà en l’adobament de la carretera que hi puja i que es realitzà en un sol dia, el 14 de gener de 1954. Les creus dels Set Goigs i els petits monuments del Viacrucis són una mostra encara més antiga de la devoció que s’ha professat pel santuari.
S’accedeix al recinte per una ampla escalonada que puja al portal d’entrada, de volta de canó, que dóna pas al claustre, de planta pentagonal irregular; els arcs del claustre són de mig punt i al centre del pati hi ha una cisterna. L’oratori actual data del 1498. La façana té un rosetó i culmina amb un campanar de paret. La nau és de volta de creueria, de tres trasts; consta de dues capelles per banda que tenen arcs apuntats. El presbiteri va ser restaurat el 1890 per iniciativa del rector Pere J. Campins, després bisbe de Mallorca. El retaule és de la mateixa època, d’estil neogòtic. La imatge de la Mare de Déu és de marbre (ss. XV-XVI), porta el Nin Jesús en el braç esquerre i té un ocell en la ma dreta. Les capelles laterals són dedicades a sant Francesc, santa Bàrbara, la Visitació i sant Tomàs d’Aquino. La imatge de la Mare de Déu que es guarda a la sagristia prové de l’antiga església parroquial i s’atribueix al prevere escultor Gabriel Mòger (ss.XV-XVI)
A part de la funció religiosa que ha tengut el puig de Monti-sion, hi hagué una escola de gramàtica llatina on es preparaven els alumnes que volien accedir a l’Estudi General o Universitat. Aquesta escola es va tancar el 1835 amb l’exclaustració. L’aula de gramàtica (1694) es troba a la part nord del claustre; és una ampla nau amb volta de canó. Sobre el portal d’entrada hi ha l’escut de Porreres i dos emblemes estudiantils als costats.

6. LA SALA

És el nom que es dóna a l’Ajuntament, situat a la Plaça de la Vila. L’edifici era la posada de la possessió des Monjos i a meitat d’aquest segle es convertí en seu de l’Ajuntament.

Molt a prop d’aquest edifici es troba la que va ser Casa de la Vila fins al segle XX i que fins el XVIII actuà com a Universitat. Es correspon amb el número 1 de la Plaça de la Vila

[Tornar index]

7. MUSEU I FONS ARTÍSTIC DE L’AJUNTAMENT DE PORRERES

Situat a l’antic edifici de l’Hospital al carrer Reverend Agustí Font, posseeix en l’actualitat 264 obres d’art entre pintura, escultura, ceràmica, dibuix i obra gràfica. Des del 1982, anualment i durant les festes de Sant Roc, es va rebent obres donades pels artistes, galeries i particulars. Malgrat això, no fou fins el 1985 quan es creà una comissió assessora i l’any posterior quedava inaugurat oficialment el Museu.

Aquest conjunt representa una de les més completes col·leccions d’art contemporani de prestigiosos autors nacionals i estrangers que poden contemplar-se a Mallorca, resaltant Cándido Ballester, Dionís Bennàssar, Jim Bird, Remigia Caubet, Coll Bardolet, Dalí, Macedowski, Pilar Montaner de Sureda, Pere Pujol, Riera Ferrari i Tarrassó, entre molts d’altres.

El marès i la pedra, matèries bàsiques dels diversos monuments religiosos que s’alcen per tot Porreres, també són símbols identificadors del poble i han servit d’alternativa a l’estancament actual del sector agrari.

[Tornar index]

8. LA RECTORIA

Es troba a l’Avingida del Bisbe Campins i ocupa el mateix lloc que la rectoria documentada en el segle XV. De l’edifici actual és remarcable la façana, del segle XVIII, en què sobresurt el portal d’ingrés adintellat i embotit dins un arc de mig punt, i la llotja del cos superior, formada per tres arcs rebaixats suportats per columnes d’ordre corinti.

[Tornar index]

9. MOLINS DE VENT

Fins a 36 torres de molí es localitzen dins el terme de Porreres, i a més es tenen notícies d’altres quatre edificacions que foren derruïdes. Deu d’aquests molins es troben al mateix nucli urbà, els 26 restants s’escampen per foravila. Quasi la meitat dels molins són emprats com a habitatge, mentre que deu d’ells s’empren com a magatzem, principalment a foravila, i set estan completament abandonats.
Tipològicament la majoria son torres de molí amb base, que pot esser quadrada, poligonal, hexagonal, rectangular o trapezoïdal. La resta es divideix entre els set molins amb cintell i els sis que no disposen ni de base ni de cintell. Alguns, com el molí des Pont o el molí de Son Gornals, conserven encara alguna mola, però en la majoria de casos no existeixen restes de la maquinària. Pel que fa a les dades de construcció, semble esser que el més antic és el molí d’en Recó, que pertany al segle XVII. La majoria foren edificats els segles XVIII i XIX i abandonats a principi del XX.

De les 36 edificacions que hem citat, s’en poden destacar el molí d’en Tòfol i el d’en Donzell al nucli urbà, i el molí des Recó, el molí de Son Mora, els molins de ses Talaies, el molí de Son Gornals i el de Son Porquer, a foravila.

[Tornar index]

10. CREUS DE TERME

Hi ha un total d’onze creus dins les terres porrerenques si comptam entre elles els monuments dels goigs a la pujada a Monti-Sion. Totes tenen un gran valor històric i artístic però, lamentablement, algunes no es conserven en l’estat que seria desitjable. Creu des Pont. (Confluència dels carrers Agustí Font i carrer des Pont). Es una creu de final dels segle XV, construïda en pedra de marès i d’estil gòtic. La base es forma per cinc graons de planta circular, mentre que el fust i el capitell són octogonals.

Hi ha un total d’onze creus dins les terres porrerenques si comptam entre elles els monuments dels goigs a la pujada a Monti-Sion. Totes tenen un gran valor històric i artístic però, lamentablement, algunes no es conserven en l’estat que seria desitjable.

[Tornar index]

11- POUS PÚBLICS.

Els pous públics són una bona mostra de l’anomenada arquitectura popular. Fa anys, compliren una destacada funció proveint d’aigua persones i bestiar. Alguns han canviat el coll o la corriola, però la forma no ha variat gaire.

Probablement hi havia més pous públics dels que coneixem actualment. L’Ajuntament de Porreres ha anat restablint i restaurant els pous públics. Cinc están situats dins el poble i dotze fora de la vila.

[Tornar index]

12. FIRA, FESTES I MERCAT

Fira

Aproximadament el darrer diumenge d’octubre.

Diada de caràcter festiu i comercial en la qual el poble s’omple de parades d’artesania, d’animals, de maquinària, etc. També es fan algunes activitats culturals on hi destaca la setmana cultural de la fira. El dilluns, el dia següent, és el Firó.

Mercat

Els dimarts, a la Plaça de la Vila i al carrer de l’Hospital.

Festes

- 17 de gener, Sant Antoni.

Es fan els tradicionals foguerons el dissabte de Sant Antoni.

- Dissabte de carnaval.

Rua amb desfilada de disfresses i ball. El dimarts es fa la “Cataracta Mundi”, enterrament d’un ninot que simbolitza el carnaval; és una processó de gent endolada acompanyada per la banda municipal i acaba amb una torrada de sardines.

- Quart diumenge de quaresma.

Mascarada del Jai Carnal i la Jaia Corema, festa recuperada els anys 80.

Dos ninots de palla són acusats i ajusticiats pel seu mal comportament. La

celebració s’acaba amb coca i vi per tots.

- Diumenge de l’Angel, Pancaritat a Monti-sion.

La gent sol pujar a peu al santuari, on es fan actes religiosos i populars.

- 24 de juny. Festa de Sant Joan

- 16 d’agost, dia de Sant Roc, patró de la vila.

Les festes duren devers 8 dies d’activitats diverses: cercaviles, concursos, balls,

actes religiosos i la “Torrada Popular”.

- 20 d’octubre. Revetla de les Verges.

La banda de música recorre les cases on viuen nines.

- Festa pagesa.

Amb un fogueró; dissabte més proper a Santa Catalina (25 de novembre).

[Tornar index]